AVÍS!

Davant de l'allau de correus que rebem diàriament, cosa que fa que l'equip d'editors, realitzadors, maquetadors de Caps i Barrets, anem de bòlit, lamentem comunicar-vos que ens és impossible respondre a tothom com nosaltres voldríem.

Però hem decidit que un cop al quadrimestre sortejarem un "ristretto" entre els nostres seguidors més fidels! Per això, llacem un avís al nostre lector incansable: Pons, qui ets? Et volem conèixer. Quan vulguis quedem per fer un cafè!.

IMATGES

FOTOGRAFIA

Amb les noves tecnologies la fotografia s’ha popularitzat de manera impensable. Ara, qui més qui menys té una càmera digital o un telèfon mòbil amb càmera inclosa.  Assistim, ja fa temps, a la democratització de la fotografia, però també, en cert sentit, a una certa vulgarització de les imatges. Una gran majoria retrata qualsevol cosa sense tenir en compte conceptes i criteris, perquè la imatge sigui capaç de produir una sensació gratificant, d’expressar alguna idea interessant, de reviure algun moment important o de captar la bellesa d’un indret.

Com diu Anselm Adams, fotògraf que ha fet de la fotografia un art: “Landscape photography is the supreme test of the photographer - and often the supreme disappointment” -La fotografía del paisatge és la prova més gran per al fotògraf –i sovint la més gran decepció.

LA FE DEL POB(L/R)E CATALÀ. CORRANDES D'ARA I AQUÍ

M’he quedat sense feina i no cobro atur

Però el Barça va bé

La dona m’ha abandonat i m’ho ha pres tot

Però el Barça va bé

Un fill meu no treballa ni estudia, dorm tot el dia, i a les nits s’empastilla; l’altre s’ha tirat a la via

Però el Barça va bé

Els meus pares ténen Alzheimer. No cobren pensió

Però el Barça va bé

No puc pagar la hipoteca: el banc m’ha dit que m’embargarà la casa i em fotrà al carrer (amb hipoteca i tot)

Però el Barça va bé

Fa dos mesos que no puc pagar la factura del gas. Menjo conserves fredes i congelats sense descongelar mentre em congelo.

Però el Barça va bé

Tampoc pago l’electricitat, i des del vespre vaig a les palpentes. No em dutxo amb aigua freda perquè m’han tallat l’aigua (en circumstàncies normals no sóc tan brut, encara que la ronya protegeix una mica del fred)

Però el Barça va bé

Anit uns lladres em van assaltar i com que no duia un cèntim em van violar per tots els forats

Però el Barça va bé

El meu  país se’n va a fer punyetes

Però el Barça va bé

M’han diagnosticat una tuberculosi, un càncer d’ovaris (tot i que sóc home) i diarrea crònica

Però el Barça va bé

Estic endeutat fins a les celles. Els creditors em persegueixen i ja m’han fet apallissar dues vegades. He perdut totes les dents i el dentista no em vol fiar

Però el Barça va bé

Fa temps que no miro la tele, ni llegeixo diaris, ni entro a internet ... pel que pugui passar

... perquè el Barça va bé, oi?

HYPOTHERMIA (Arnaldur Indridason)

Arnaldur Indridason és un dels autors islandesos més coneguts, sobretot pels seus llibres de novel·la negra, tot i que també és periodista i crític de cinema. 

Hypothermia, una de les seves obres, centra l’argument en el suïcidi d’un dels seus personatges i en la desaparició no resolta de dos nois nois joves al’illa d’Islàndia. De fet, aquest és un tema (el de persones que desapareixen) que es repeteix en molts dels llibres d’Indridason. 

El personatge principal de les novel·les Indridason és el detectiu Erlendur Sveinsson, un home introvertit i amb conflictes personals. A Hypothermia, Indridason aprofundeix en el retrat psicològic del policia i en les seves relacions amb el fills i l’exdona. Això, juntament amb les investigacions per resoldre el suïcidi inexplicable d’una dona en una cabana al costat d'un llac, confereix a la novel·la un ritme lent, en què predominen la reflexió i la introspecció per damunt de l’acció. No es pot esperar, doncs, una novel·la policíaca d'acció ràpida ni una trama complexa. De fet, l’”acció” de la història, el desenvolupament i la resolució del cas, tenen lloc a les darreres 50 o 60 pàgines.

Tot i això, Hypothermia, com les altres novel·les d’Indridason, és un llibre interessant de llegir, amb clars referents islandesos, que, si per als amants del gènere de la novel·la negra, fa passar una estona agradable i entretinguda.

L'AFORISME DEL DIA

Sempre hauríem d’estar agraïts a aquells a qui fem un favor per fer-nos sentir importants.

ADRENALINA

Hola bon dia ves que obro el diari (qualsevol) i llegeixo la portada ai quina son ai ai ai ai les notícies de sempre sempre que la crisi que l’atur i que a casa la cisterna del vàter que no funciona i no esmorzo perquè no tinc pa i poso la ràdio i ara la Xènia que es lleva i em diu que jo no i que i el Mas que si el pacte fiscal ai ai l’adrenalina que em puja de bon matí i ai ai ai que necessito…

És clar que hauré de descarregar força adrenalina i tots els humors, secrecions i detritus acumulats. Excretem, excretem molt que és sa, i més encara, si pot ser, a la natura.

Després, tots plegats podrem començar a pensar com ho hem de fer per transformar-nos en óssos, lirons o marmotes. Crec que en els temps que corren és molt interessant la capacitat d'hivernar d'aquests animalons (i àdhuc "estiuejar" i tot, perquè sembla que la cosa va per llarg): més barat, més relaxat, fora cabreig contra tot, i per tant, fora càrregues i descàrregues d'adrenalina.

El parèntesi d'aquesta becaina monstre (la hibernació) té, a més, un ingredient en principi atractiu: per tal d'afrontar la llarga temporada d'inconsciència i evitar que es converteixi en definitiva, hom recomana unes quantes fartaneres abans de la Gran Clapada... I que ens avisin quan arribin temps millors.

Seria, per tant, com una "Grande Bouffée", però a diferència de la pel·lícula, es desaconsellen les bagasses perquè exigeixen cremar unes calories que es necessitaran, i també matar-se, que és una estratègia anticrisi que no entra en els procediments dels mamífers esmentats.*

I mentrestant, ja pot anar pujant la prima de risc (i la prima vera i la prima dona) que nosaltres, ben grassos, la claparem sense arriscar ni un cèntim.

(Caps i Barrets. Collserola. 6.00 h de la matinada)

*Tot i que és l'opció triada pels lemmings, un altre animal boreal. Però aquesta la descarto perquè, ben mirat, la trobo massa humana i fatigosa...  Fer una marató de dos-cents quilòmetres per acabar precipitant-te des d'un penya-segat ho trobo una manera si més no incòmoda d'acabar amb els temps difícils.  

BAILOUTA, SENYOR RAJOY

Aquestes darreres setmanes hem hagut (gairebé) d’interrompre el nostre bloc pels motius que ja deveu suposar: el deute extern, el deute intern; que si ens rescataven o ens ofegàvem; que si l’”ere” no era o sí que era… Tot plegat ens ha donat temps per repassar determinada terminologa que teníem oblidada als nostres arxius: per exemple, hem estudiat a fons la paraula Rettung, que és com es diu “rescat” en merkelesca llengua, encara que ells, els merkats, més aviat fan servir l’anglès bailout, que és una anglicització del verb “ballar”: “jo la bailouto”, “tu la bailoutes”, “Espanya la bailouta”, “Catalunya…”. Aquesta deixem-la ballar -sardanes.

Si les coses continuen com fins ara, creiem que podem ser de gran ajuda al senyor Rajoy per a ensenyar-lo a pronunciar aquesta paraulota correctament i evitar malentesos. Ho dic perquè el Presidente em fa patir: quan ell diu “rescat”, la resta del món entén “préstamo”, “ayudita” o una cosa per l’estil. No és just que sobre ell recaigui la calumnia internacional pel que no és més que un problema de prosòdia. I sobretot a un líder que domina tants "idiomes".

"No me los siento ni por corbata" (dita castellana)

Com sabeu, és una gran cosa contribuir a la bona entesa entre els pobles, i és clar que els espanyols no tenen gaire tirada als idiomes (menys quan han de destruir-los, que ho fan amb passió). Els editors, traductors, linotipistes, maquetadors, etc., d’aquest bloc amb vocació universal, estem sincerament angoixats per don Mariano, que és una bona persona, com ho prova que se’n vagi a veure “la Roja” el mateix dia que el rescaten.

Mentrestant, perquè la prima de risc del blog no pugi dels 500 punts, hi afegirem algun aforisme més. I si ens veiem amb cor, una mica d'optimisme.

L'AFORISME DEL DIA

La massa és estúpida; el poble és savi”: dues maneres de qualificar una mateixa entitat segons si voten als nostres o no.