CAPS I BARRETS

CAPS I BARRETS. EL BLOC MÉS SELECTE: EL BLOC QUE QUASI NINGÚ LLEGEIX, NOMÉS ELS HAPPY FEW (VERY, VERY FEW).

Avís: Els autors de Caps i Barrets no es fan responsables de les opinions expressades en els articles d'aquest bloc (que són les seves, però de tant en tant proferides en un estat d'intoxicació etílica).

dissabte, 29 d’octubre del 2011

CAPSA DE BORBONS

Capsa de Borbons
de Guillem verger i Anna Carbonell
Ed. Fil d’Aram

Oi que de tant en tant us agrada tastar un bombonet de xocolata, amb atmetlla, amb licor, perquè en faci la vida més dolça?  Després de sopar o abans d’anar a dormir, per exemple.  Us suggereixo que feu el mateix amb Capsa de Borbons, un llibre que parla sobre els reis que, per dret diví, han anat “caient del cel” per regnar als “seus” territoris, des del segle XVII fins al segle XXI. És a dir, us recomano que aneu tastant aquests “borbons”, això sí, feu-ho de tant en tant, espaidament, perquè si us els preneu l’un darrere l’altre agafareu un empatx i un bon mal de cap (quin maldecap, els borbons!).  Capsa de Borbons repassa la història dels monarques, des de Lluís XIV fins a l’actualitat i, especialment, la seva relació amb els Països Catalans (vull dir, amb Catalunya, València, el Rosselló, les Balears -res més lluny que ofendre ningú) i, espcialment, la seva influència sobre la llengua catalana. No és un llibre d’història, amb dades ni fets exhaustius, entre altres motius perquè tampoc pretén ser-ho. Però sí és un llibre d’història divulgatiu, apte per a tots els públics (especialment, per als amants dels bombonets) i rigoròs. Un llibre, així mateix, escrit amb un to fi i una ironia intel·ligent, de vegades sarcàstica, que et fa passar una bona estona.

ISLÀNDIA - ARNARSTAPI

Sortim de l’hostalet on ens hostatgem i ens dirigim cap a Arnarstapi, un llogarret de pescadors situat en un  extrem de la península d’Snæfellsnes, a l’sud-oest d’Islàndia.  Cal fer uns 100 km per una carretera estreta, un paisatge amb muntanyetes de lava, amb algunes cases aïllades –segones residències molt probablement- que afegeixen un toc més de color. En un punt del camí, ens hi aturem perquè hi veiem sobrevolar un munt de xàtracs àrtics, uns ocells blancs, amb la part superior del cap de color negre, que ja hem observat en alguna altra part de la costa d’Islàndia.    
Actualment, Arnarstapi és un port petit on amarren barquetes de pescadors i de lleure, amb algunes casetes i un punt d’informació on també pots fer un cafè, que també és una botiguetes curiosa. A més, és un punt de destinació per als turistes a l’estiu. Hi ha també un camí, una antic pas per als cavalls, entre terra de lava, al llarg de línia de la costa, que arriba fins a Hellnar, un altre llogarret a uns 2 km d’Arnarstapi. La passejada dura una hora, si fa no fa. Aquest dia, el vent bufa de valent, una ventada que alenteix el pas, amb molta força. Cal anar ben tapat. Al llarg de la costa hi ha unes formacions rocoses i uns penya-segats únics. De fet, aquesta zona és una reserva. Una mica abans d’arribar a Hellnar, gairebé tocant a la platja, arrecerats del vent, ens aturem en una mena de baret a fer un beure.  I a contemplar les onades, sota aquesta atmosfera nítida, les aus marines, el blau clar del cel, el blau fosc de les onades, colors variats, sota la llum del sol. Un espectacle natural que omple els nostres sentits.

L'AFORISME DEL DIA

De fa segles que els fabricants de parasols estan a matar amb els fabricants de paraigües. Algun dia algun prohom prestigiós s’atrevirà a dir que uns i altres fabriquen si fa no fa el mateix. Aquell dia la humanitat entrarà en una fase d’harmonia universal. (anònim s. XXI)

divendres, 28 d’octubre del 2011

dijous, 27 d’octubre del 2011

dimecres, 26 d’octubre del 2011

dilluns, 24 d’octubre del 2011

L'AFORISME DEL DIA

Diu la saviesa popular que sempre hem de buscar el punt mitjà. El problema és on posem els extrems.

diumenge, 23 d’octubre del 2011

L'AFORISME DEL DIA


La raó proclama, solemne:  “no et cal patir, tan sols ets un grapat d’àtoms ajuntats per l’atzar”.
Molt avall, de sota el pedestal estant, puja una riallada estrepitosa.