LAPAO O ESTUPIDESA I MALA FE
Ja està, ja l’han feta: els nois i noies “intel·ligents”
i partidaris de l’Espanya més negra i fosca, engominats i endiumenjats i maquillats i emmascarats
amb uns trets facials rígids i retocats i plastificats, els nois i les noies del PP i el PAR han
aprovat al Parlament Aragonès la nova llei per la qual la llengua que es parla
a la Franja de Ponent rebrà legalment el nom de LAPAO. La nova
normativa, aprovada amb els vots d’aquests dos partits, preveu que el govern de
l'Aragó pugui decidir sobre els topònims i noms oficials del territori. Poca broma.
Volem fer diverses consideracions. Una decisió com aquesta no té res a veure
amb criteris filològics, ni científics,
ni lingüístics, entre altres motius perquè aquesta gentussa, aquests elements
del Partido Popular (d'arreu de l'estat) i del Partido Aragonés ni coneixen el que és la lingüística,
ni tenen la més mínima idea del que significa la paraula ciència, ni tampoc tenen cap respecte per cap llengua. Perquè el seu coeficient mental i el seu nivell cultural és absolutament nul, perquè la seva ideologia política respon a un món tancat, pla, sense matisos, petrificat pels anys i disfressat de falsa modernitat, una visió que només admet la violència cultural. No és una
llei, tampoc, fruit de la ignorància. Si fos així, encara tindrien una certa
disculpa. És, clarament, una decisió política, la seva, aquesta llei, una decisió carregada de mala
fe. És un atac brut(al) i rastrer, vil, contra la
llengua catalana, contra la varietat dialectal que es parla a la Franja, atac que
només podem definir com un intent més del genocidi lingüístic que estan duent a terme en diversos fronts i que ha estat i està planificat d'aquest laboratori d'idees (FAES) dirigit per troglodites desitjosos de tornar a una societat cavernària, inculta, dictatorial. Un propòsit que fa certa aquella máxima –que vam
convertir en aforisme fa uns dies al bloc- que diu que “No hi ha res pitjor que l’estupidesa
humana barrejada amb la mala fe”. Estupidesa que vol dir curtedat mental. Mala
fe, intenció de fer mal i de destrucció. De vegades, no calen armes químiques
ni armes de destrucció massiva…
Escric aquestes línies en aquest bloc
astorat en veure fins a quin punt poden arribar aquests individus, mascles
i femelles extremadament perillosos. Representen un autèntic perill amb cobertura
legal i institucional, política i estatal, per a qualsevol cultura, democracia i societat
civilitzada en el sentit més ampli de la paraula.
I demanem a les institucions competents
d’aquest país -a l’IEC, a Òmnium Cultural, a Linguamón, entre d’altres- que s’adrecin a
organismes europeus, universitats en general, Facultats de Filologia, la UE, la UNESCO, etc., per informar,
reclamar i, en definitiva, denunciar aquesta bestiesa, aquesta immoralitat
anticultural, aquest atac contra la llengua sense cap altre sentit que satisfer l'ego i els interessos d'una classe dirigent materialment i mentalment corrupta i embrutida per la seva misèria humana i (presumptament) "intel·lectual".
Una darrera consideració. Aquest és un article en defensa de la llengua, de la cultura, de les diversitats lingüístiques (dels dialectes, tots). No és un article polític contra cap partit, ni cap grup, que quedi clar -tot i els adjectius evidentment subjectius que l'omplen. Però sí contra aquells polítics professionals de la violència cultural, contra els rèptils llefiscosos que bavegen a la cerca del poder, siguin del partit i del color que siguin, contra els qui volen canviar sisplau per força realitats indiscutibles. Contra la manipulació. Contra la insensatesa i la ignomínia de què fan gala aquests politicastres 'lapaoeros' i depredadors linguïstics i culturals.
Com a professionals de la llengua que
som, com a usuaris de la llengua catalana -i aprenents i estudiosos i curiosos i lectors i amants d’altres
llengües- manifestem el nostre més profund respecte per totes les llengües i
varietats lingüístiques d’aquest planeta –no només d’aquest país-, d’aquest
estat si voleu, també, que desitgem que perdurin tal com són sense que la mà de
la ignorància, de la incultura, les malmeti, maltracti, esgavelli i les
condemni a la desaparició.
David Bargalló i Guillem Verger
de capsibarrets
David Bargalló i Guillem Verger
de capsibarrets
