CAPS I BARRETS

CAPS I BARRETS. EL BLOC MÉS SELECTE: EL BLOC QUE QUASI NINGÚ LLEGEIX, NOMÉS ELS HAPPY FEW (VERY, VERY FEW).

Avís: Els autors de Caps i Barrets no es fan responsables de les opinions expressades en els articles d'aquest bloc (que són les seves, però de tant en tant proferides en un estat d'intoxicació etílica).

dissabte, 22 de febrer del 2014

IMAGINARI SOMNIAT


"Si pogués viatjar en un somni, tindria l'aroma d'un cafè, la companyia d'una persona amiga en una terrassa, l'ambient d'una bona lectura i tot un vidre on es reflectís una realitat projectada fins a l'alçada del cel... Els saldos, en una vella caixa de cartró a terra, a prop de la meva imaginació...".
(text de May Mirallas) 

L'imaginaire

diumenge, 16 de febrer del 2014

DOLOR, RÀBIA, INDIGNACIÓ, FÀSTIC

Dolor, ràbia, indignació

Dolor, ràbia, indignació és el que sentim molts de nosaltres davant de la notícia de les 15 persones mortes al mar en intentar arribar a l’estat espanyol. Ofegades, mentre la xxxxxxx de l’estat -no podem dir-ne el nom perquè ens denunciarien, segons la nova llei de SS- els disparava bales de goma (així ha estat reconegut pel ministre de l'interior) i pots de fum per “dissuadir-los” en el seu intent. 

Quinze persones africanes assassinades, perquè cercaven una nova vida. Però Espanya, és així. Ordres dictades pel govern d'aquest estat presumptament “democràtic”, que té com a president Mariano Rajoy; i pel ministre de l'interior Jorge Fernández Díaz. Quinze persones violentament assetjades a la mar sense pietat, sense humanitat. Això sí, tot sota el paraigua de la “legalitat”. La mort, unes morts com aquestes, tenen un nom. Cal escriure'l? Cal dir-lo en veu alta?

La tomba dels somnis. I la dels immigrants ofegats.


I la Unió Europea? I les seves lleis? I els valors que forjaren la cultura europea? I l’humanisme?