Avui sortim d’Akureyri (la segona població més gran d’Islàndia) i ens endinsem al fiord d’Eyjafjordur. A uns 35 km, una mica abans d’arribar a Dalvik, hi trobem el petit nucli d’Arskogssandur, des d’on surt el ferri que ens du a Hrisey, una illa de 7,5 km de llargada i 2,5 km d’amplada. Unes quantes casetes, amb jardí, amb les parets folrades amb aquesta mena d’alumini -com la majoria de cases a Islàndia- i pintades en blau, blanc, verd, vermell; una església i un restaurant. A mesura que ens hi acostem amb el ferri, ens impacta el ventall de colors. Quan hi som, passegem pels dos o tres carrers de la població i ens endinsem per un caminet, direcció al far, per l’interior de l’illa, un corriol que després segueix vorejant al mar. Marxem a poc a poc, observant les diverses espècies d’aus que sobrevolen l’indret. Només podem esbrinar el nom d’una d’elles: el xàtrac àrtic, un ocell blanc, amb la part superior del cap negra i el bec vermellós. A començament del camí, hi ha un cartell on es llegeix: “Obriu la vostra ment. Entreu en un món d’energia i harmonia que renovarà la vostra ànima i el vostre cos.” Ens envolta un paisatge de color, d’ocells, de mar, de silenci. Tenim sort de la llum del sol que enlluerna suament aquesta atmosfera tan neta i clara.
Islàndia ens ha descobert un altre dels seus secrets.
