CAPS I BARRETS
CAPS I BARRETS. EL BLOC MÉS SELECTE: EL BLOC QUE QUASI NINGÚ LLEGEIX, NOMÉS ELS HAPPY FEW (VERY, VERY FEW).
Avís: Els autors de Caps i Barrets no es fan responsables de les opinions expressades en els articles d'aquest bloc (que són les seves, però de tant en tant proferides en un estat d'intoxicació etílica).
divendres, 16 de desembre del 2011
L'AFORISME DEL DIA
“No et casis mai amb res ni amb ningú perquè
tot, tard o d'hora, et decebrà". Aquesta màxima, presa molt al peu de la
lletra, és una invitació a la promisqüïtat desenfrenada (en sentit de
tastaolletes). Altres possibilitats són la vida eremítica o la clausura en
un autoclau amb pany i clau, i perdoneu la cacofonia.
dijous, 15 de desembre del 2011
L'AFORISME DEL DIA
Els profetes de desgràcies no l'encerten mai,
diuen. Però potser sense ells les desgràcies s'haurien produït. Chi lo sá.
dimecres, 14 de desembre del 2011
L'AFORISME DEL DIA
Per a l'optimista, el pitjor és equivocar-se.
Per al pessimista, el pitjor és encertar-la.
Queda clar que el millor per a un és el pitjor per a l'altre i viceversa.
En definitiva: el matrimoni complementari per excel·lència.
dimarts, 13 de desembre del 2011
PER LA SERRA DE L'OBAC
Fem una caminada per la serra de l’Obac.
Agafem el cotxe en direcció a Matadepera. Al km 11 de la carretera
Matadepera-Navarcles, en una desviació a l’esquerra, deixem el cotxe. Pugem
cap al coll de les Tres Creus, direcció al coll d’Estenalles. Ens enfilem per
la pista (asfaltada al començament), que fa un pendent una mica pronunciat,
durant uns 45 m aproximadament. Fa un dia clar, un matí fresc i assolellat. Al
final de la pista, agafem un camí més planer, entremig de bosc.
Passem pel coll del Boix. Caminem a pas
tranquil, sense pressa. Arribats a un punt, podem contemplar a l’esquerra la
muntanya de Montserrat i el perfil de les seves agulles, immersa en un mar de
boira baixa. Fem unes quantes fotos. Sensació de serenor. L’aire és molt net.
Després de menjar alguna cosa, seguim el camí,
que es fa molt agradable. Al cap d’una estona, a la dreta podem contemplar la
serra de l’Obac, amb el massís de la Mola i el Moncau. Una panoràmica
excel·lent.
Al cap d’uns 30 minuts si fa o no fa, trobem
la desviació cap al Montcau. Però decidim recular i prendre el camí de tornada,
amb calma, fent fotografies, agafant farigola, gaudint del paisatge. Tot plegat una caminada d'unes 3 hores, ben satisfactòria i plaent.
dilluns, 12 de desembre del 2011
L'AFORISME DEL DIA
No tot té solució, però tot es pot intentar solucionar. Per sort nostra, en
una mesura important mai no sabrem el que pot tenir solució i el que no en pot
tenir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)