CAPS I BARRETS

CAPS I BARRETS. EL BLOC MÉS SELECTE: EL BLOC QUE QUASI NINGÚ LLEGEIX, NOMÉS ELS HAPPY FEW (VERY, VERY FEW).

Avís: Els autors de Caps i Barrets no es fan responsables de les opinions expressades en els articles d'aquest bloc (que són les seves, però de tant en tant proferides en un estat d'intoxicació etílica).

divendres, 16 de desembre del 2011

L'AFORISME DEL DIA

“No et casis mai amb res ni amb ningú perquè tot, tard o d'hora, et decebrà". Aquesta màxima, presa molt al peu de la lletra, és una invitació a la promisqüïtat desenfrenada (en sentit de tastaolletes). Altres possibilitats són la vida eremítica o la clausura en un autoclau amb pany i clau, i perdoneu la cacofonia.

dijous, 15 de desembre del 2011

L'AFORISME DEL DIA


Els profetes de desgràcies no l'encerten mai, diuen. Però potser sense ells les desgràcies s'haurien produït. Chi lo sá.

dimecres, 14 de desembre del 2011

L'AFORISME DEL DIA

Per a l'optimista, el pitjor és equivocar-se.
Per al pessimista, el pitjor és encertar-la.
Queda clar que el millor per a un és el pitjor per a l'altre i viceversa.
En definitiva: el matrimoni complementari per excel·lència.

dimarts, 13 de desembre del 2011

PER LA SERRA DE L'OBAC


Fem una caminada per la serra de l’Obac. Agafem el cotxe en direcció a Matadepera. Al km 11 de la carretera Matadepera-Navarcles, en una desviació a l’esquerra, deixem el cotxe. Pugem cap al coll de les Tres Creus, direcció al coll d’Estenalles. Ens enfilem per la pista (asfaltada al començament), que fa un pendent una mica pronunciat, durant uns 45 m aproximadament. Fa un dia clar, un matí fresc i assolellat. Al final de la pista, agafem un camí més planer, entremig de bosc.
 
Passem pel coll del Boix. Caminem a pas tranquil, sense pressa. Arribats a un punt, podem contemplar a l’esquerra la muntanya de Montserrat i el perfil de les seves agulles, immersa en un mar de boira baixa. Fem unes quantes fotos. Sensació de serenor. L’aire és molt net.

Després de menjar alguna cosa, seguim el camí, que es fa molt agradable. Al cap d’una estona, a la dreta podem contemplar la serra de l’Obac, amb el massís de la Mola i el Moncau. Una panoràmica excel·lent.

Al cap d’uns 30 minuts si fa o no fa, trobem la desviació cap al Montcau. Però decidim recular i prendre el camí de tornada, amb calma, fent fotografies, agafant farigola, gaudint del paisatge. Tot plegat una caminada d'unes 3 hores, ben satisfactòria i plaent. 



dilluns, 12 de desembre del 2011

L'AFORISME DEL DIA

No tot té solució, però tot es pot intentar solucionar. Per sort nostra, en una mesura important mai no sabrem el que pot tenir solució i el que no en pot tenir.