ADRENALINA

Hola bon dia ves que obro el diari (qualsevol) i llegeixo la portada ai quina son ai ai ai ai les notícies de sempre sempre que la crisi que l’atur i que a casa la cisterna del vàter que no funciona i no esmorzo perquè no tinc pa i poso la ràdio i ara la Xènia que es lleva i em diu que jo no i que i el Mas que si el pacte fiscal ai ai l’adrenalina que em puja de bon matí i ai ai ai que necessito…

És clar que hauré de descarregar força adrenalina i tots els humors, secrecions i detritus acumulats. Excretem, excretem molt que és sa, i més encara, si pot ser, a la natura.

Després, tots plegats podrem començar a pensar com ho hem de fer per transformar-nos en óssos, lirons o marmotes. Crec que en els temps que corren és molt interessant la capacitat d'hivernar d'aquests animalons (i àdhuc "estiuejar" i tot, perquè sembla que la cosa va per llarg): més barat, més relaxat, fora cabreig contra tot, i per tant, fora càrregues i descàrregues d'adrenalina.

El parèntesi d'aquesta becaina monstre (la hibernació) té, a més, un ingredient en principi atractiu: per tal d'afrontar la llarga temporada d'inconsciència i evitar que es converteixi en definitiva, hom recomana unes quantes fartaneres abans de la Gran Clapada... I que ens avisin quan arribin temps millors.

Seria, per tant, com una "Grande Bouffée", però a diferència de la pel·lícula, es desaconsellen les bagasses perquè exigeixen cremar unes calories que es necessitaran, i també matar-se, que és una estratègia anticrisi que no entra en els procediments dels mamífers esmentats.*

I mentrestant, ja pot anar pujant la prima de risc (i la prima vera i la prima dona) que nosaltres, ben grassos, la claparem sense arriscar ni un cèntim.

(Caps i Barrets. Collserola. 6.00 h de la matinada)

*Tot i que és l'opció triada pels lemmings, un altre animal boreal. Però aquesta la descarto perquè, ben mirat, la trobo massa humana i fatigosa...  Fer una marató de dos-cents quilòmetres per acabar precipitant-te des d'un penya-segat ho trobo una manera si més no incòmoda d'acabar amb els temps difícils.  

BAILOUTA, SENYOR RAJOY

Aquestes darreres setmanes hem hagut (gairebé) d’interrompre el nostre bloc pels motius que ja deveu suposar: el deute extern, el deute intern; que si ens rescataven o ens ofegàvem; que si l’”ere” no era o sí que era… Tot plegat ens ha donat temps per repassar determinada terminologa que teníem oblidada als nostres arxius: per exemple, hem estudiat a fons la paraula Rettung, que és com es diu “rescat” en merkelesca llengua, encara que ells, els merkats, més aviat fan servir l’anglès bailout, que és una anglicització del verb “ballar”: “jo la bailouto”, “tu la bailoutes”, “Espanya la bailouta”, “Catalunya…”. Aquesta deixem-la ballar -sardanes.

Si les coses continuen com fins ara, creiem que podem ser de gran ajuda al senyor Rajoy per a ensenyar-lo a pronunciar aquesta paraulota correctament i evitar malentesos. Ho dic perquè el Presidente em fa patir: quan ell diu “rescat”, la resta del món entén “préstamo”, “ayudita” o una cosa per l’estil. No és just que sobre ell recaigui la calumnia internacional pel que no és més que un problema de prosòdia. I sobretot a un líder que domina tants "idiomes".

"No me los siento ni por corbata" (dita castellana)

Com sabeu, és una gran cosa contribuir a la bona entesa entre els pobles, i és clar que els espanyols no tenen gaire tirada als idiomes (menys quan han de destruir-los, que ho fan amb passió). Els editors, traductors, linotipistes, maquetadors, etc., d’aquest bloc amb vocació universal, estem sincerament angoixats per don Mariano, que és una bona persona, com ho prova que se’n vagi a veure “la Roja” el mateix dia que el rescaten.

Mentrestant, perquè la prima de risc del blog no pugi dels 500 punts, hi afegirem algun aforisme més. I si ens veiem amb cor, una mica d'optimisme.

L'AFORISME DEL DIA

La massa és estúpida; el poble és savi”: dues maneres de qualificar una mateixa entitat segons si voten als nostres o no.