Últimament estic pensant a circumcidar-me.Tot i això, guardaré el prepuci
en un potet amb formol, com a recordatori d'una etapa més incrèdula.
CAPS I BARRETS
CAPS I BARRETS. EL BLOC MÉS SELECTE: EL BLOC QUE QUASI NINGÚ LLEGEIX, NOMÉS ELS HAPPY FEW (VERY, VERY FEW).
Avís: Els autors de Caps i Barrets no es fan responsables de les opinions expressades en els articles d'aquest bloc (que són les seves, però de tant en tant proferides en un estat d'intoxicació etílica).
divendres, 16 de novembre del 2012
L'AFORISME DEL DIA (vegeu l'avís d'ahir)
dijous, 15 de novembre del 2012
AVÍS
Avisem a tots els nostres lectors i lectores que l'aforisme de demà pot afectar les persones sensibles, a causa del seu contingut altament xxxxxxx!
Recomanem, doncs, a totes les persones menors de11 anys (infància) i majors de 95 (tercera joventut) que s'abstinguin de llegir-ne el contingut. I especialment, a les persones hipersenbiles, hipertenses i amb hipercolesterolèmia!
Els editors del bloc no ens fem responsables de les conseqüències!
dimecres, 14 de novembre del 2012
L'AFORISME DEL DIA
La qüestió de si Ponç Pilat es mullava o no és un problema que les ments més preclares de la humanitat encara no han resolt (és la famosa “paradoxa de Pilat”).
dimarts, 13 de novembre del 2012
QUE LENTES...
Que lentes
les fulles roges de les veus,
que incertes
quan vénen a colgar-nos.
Adormides,
les fulles dels meus besos
van colgant
els recers del teu cos, i
mentre oblides
les fulles altes de l'estiu,
els dies
oberts i sense besos, ben al
fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig
de la lluna.
Gabriel Ferrater
diumenge, 11 de novembre del 2012
A MUNTANYA
Morrera d'Espades |
“M'agrada
el balcó gran de la muralla
quan
la gent de la vila hi va a badar
i amb
ull quasi inconmovible aguaita
el pas
de la llunyana tempestat.
Passa
la tempestat esgarrifosa
per
damunt de la serra allà al davant,
tremolant
de llampecs, silenciosa
per la
gent de la vila i la del pla.
Com hi
deu ploure en les profundes gorges
i en
els plans solitaris de les valls!
Prou
l'huracà els assota aquells cims nusos
i peta
l'aigua en aquells rocs tan grans;
s'astoren
els ramats, el pastor crida,
i
algun avet cau mig-partit pel llamp!
Però
al balcó gran de la muralla
no se
sent res: la gent hi va a badar,
i amb
ulls quasi incommovibles aguaita
el pas
de la llunyana tempestat".
Joan
Maragall, 1897
COLORS
" Les lletres es confonen amb colors
els colors es fonen en les coses
els dies travessen les lletres i els colors
les lletres i els colors s'enfonsen al present"
Albert Ràfols-Casamada
Fragment de Calendari dels colors
Subscriure's a:
Missatges (Atom)