CAPS I BARRETS

CAPS I BARRETS. EL BLOC MÉS SELECTE: EL BLOC QUE QUASI NINGÚ LLEGEIX, NOMÉS ELS HAPPY FEW (VERY, VERY FEW).

Avís: Els autors de Caps i Barrets no es fan responsables de les opinions expressades en els articles d'aquest bloc (que són les seves, però de tant en tant proferides en un estat d'intoxicació etílica).

divendres, 16 de novembre del 2012

L'AFORISME DEL DIA (vegeu l'avís d'ahir)


Últimament estic pensant a circumcidar-me.Tot i això, guardaré el prepuci en un potet amb formol, com a recordatori d'una etapa més incrèdula.

dijous, 15 de novembre del 2012

AVÍS



Avisem a tots els nostres lectors i lectores que l'aforisme de demà pot afectar les persones sensibles, a causa del seu contingut altament xxxxxxx! 

Recomanem, doncs, a totes les persones menors de11 anys (infància) i majors de 95 (tercera joventut) que s'abstinguin de llegir-ne el contingut. I especialment, a les persones hipersenbiles, hipertenses i amb hipercolesterolèmia!

Els editors del bloc no ens fem responsables de les conseqüències!

dimecres, 14 de novembre del 2012

L'AFORISME DEL DIA

La qüestió de si Ponç Pilat es mullava o no és un problema que les ments més preclares de la humanitat encara no han resolt (és la famosa “paradoxa de Pilat”).

dimarts, 13 de novembre del 2012

QUE LENTES...



 Que lentes

les fulles roges de les veus, que incertes

quan vénen a colgar-nos. Adormides,

les fulles dels meus besos van colgant

els recers del teu cos, i mentre oblides

les fulles altes de l'estiu,

els dies

oberts i sense besos, ben al fons

el cos recorda: encara

tens la pell mig del sol, mig de la lluna.

Gabriel Ferrater

diumenge, 11 de novembre del 2012

A MUNTANYA

Morrera d'Espades


“M'agrada el balcó gran de la muralla
quan la gent de la vila hi va a badar
i amb ull quasi inconmovible aguaita
el pas de la llunyana tempestat.
Passa la tempestat esgarrifosa
per damunt de la serra allà al davant,
tremolant de llampecs, silenciosa
per la gent de la vila i la del pla.
Com hi deu ploure en les profundes gorges
i en els plans solitaris de les valls!
Prou l'huracà els assota aquells cims nusos
i peta l'aigua en aquells rocs tan grans;
s'astoren els ramats, el pastor crida,
i algun avet cau mig-partit pel llamp!
Però al balcó gran de la muralla
no se sent res: la gent hi va a badar,
i amb ulls quasi incommovibles aguaita
el pas de la llunyana tempestat".

Joan Maragall, 1897



COLORS


" Les lletres es confonen amb colors
   els colors es fonen en les coses
   els dies travessen les lletres i els colors
   les lletres i els colors s'enfonsen al present"

Albert Ràfols-Casamada
Fragment de Calendari dels colors