És clar que hauré de descarregar força adrenalina i tots els humors,
secrecions i detritus acumulats. Excretem, excretem molt que és sa, i més
encara, si pot ser, a la natura.
Després, tots plegats podrem començar a pensar com ho hem de fer per transformar-nos en
óssos, lirons o marmotes. Crec que en els temps que corren és molt interessant
la capacitat d'hivernar d'aquests animalons (i àdhuc "estiuejar" i
tot, perquè sembla que la cosa va per llarg): més barat, més relaxat, fora
cabreig contra tot, i per tant, fora càrregues i descàrregues d'adrenalina.
El parèntesi d'aquesta becaina monstre (la hibernació) té, a més, un
ingredient en principi atractiu: per tal d'afrontar la llarga temporada
d'inconsciència i evitar que es converteixi en definitiva, hom recomana unes
quantes fartaneres abans de la Gran Clapada... I que ens avisin quan arribin
temps millors.
Seria, per tant, com una "Grande Bouffée", però a diferència de
la pel·lícula, es desaconsellen les bagasses perquè exigeixen cremar unes
calories que es necessitaran, i també matar-se, que és una estratègia anticrisi
que no entra en els procediments dels mamífers esmentats.*
I mentrestant, ja pot anar pujant la prima de risc (i la prima vera i la prima dona) que nosaltres, ben
grassos, la claparem sense arriscar ni un cèntim.
(Caps i Barrets. Collserola. 6.00 h de la matinada)
*Tot i que és l'opció triada pels lemmings, un altre animal boreal. Però
aquesta la descarto perquè, ben mirat, la trobo massa humana i fatigosa...
Fer una marató de dos-cents quilòmetres per acabar precipitant-te des
d'un penya-segat ho trobo una manera si més no incòmoda d'acabar amb els temps
difícils.
I una vida naturista amb descàrregues, llargues becaines i bagasses per tot arreu?
ResponElimina