CAPS I BARRETS

CAPS I BARRETS. EL BLOC MÉS SELECTE: EL BLOC QUE QUASI NINGÚ LLEGEIX, NOMÉS ELS HAPPY FEW (VERY, VERY FEW).

Avís: Els autors de Caps i Barrets no es fan responsables de les opinions expressades en els articles d'aquest bloc (que són les seves, però de tant en tant proferides en un estat d'intoxicació etílica).

divendres, 15 de juny del 2012

ADRENALINA

Hola bon dia ves que obro el diari (qualsevol) i llegeixo la portada ai quina son ai ai ai ai les notícies de sempre sempre que la crisi que l’atur i que a casa la cisterna del vàter que no funciona i no esmorzo perquè no tinc pa i poso la ràdio i ara la Xènia que es lleva i em diu que jo no i que i el Mas que si el pacte fiscal ai ai l’adrenalina que em puja de bon matí i ai ai ai que necessito…

És clar que hauré de descarregar força adrenalina i tots els humors, secrecions i detritus acumulats. Excretem, excretem molt que és sa, i més encara, si pot ser, a la natura.

Després, tots plegats podrem començar a pensar com ho hem de fer per transformar-nos en óssos, lirons o marmotes. Crec que en els temps que corren és molt interessant la capacitat d'hivernar d'aquests animalons (i àdhuc "estiuejar" i tot, perquè sembla que la cosa va per llarg): més barat, més relaxat, fora cabreig contra tot, i per tant, fora càrregues i descàrregues d'adrenalina.

El parèntesi d'aquesta becaina monstre (la hibernació) té, a més, un ingredient en principi atractiu: per tal d'afrontar la llarga temporada d'inconsciència i evitar que es converteixi en definitiva, hom recomana unes quantes fartaneres abans de la Gran Clapada... I que ens avisin quan arribin temps millors.

Seria, per tant, com una "Grande Bouffée", però a diferència de la pel·lícula, es desaconsellen les bagasses perquè exigeixen cremar unes calories que es necessitaran, i també matar-se, que és una estratègia anticrisi que no entra en els procediments dels mamífers esmentats.*

I mentrestant, ja pot anar pujant la prima de risc (i la prima vera i la prima dona) que nosaltres, ben grassos, la claparem sense arriscar ni un cèntim.

(Caps i Barrets. Collserola. 6.00 h de la matinada)


*Tot i que és l'opció triada pels lemmings, un altre animal boreal. Però aquesta la descarto perquè, ben mirat, la trobo massa humana i fatigosa...  Fer una marató de dos-cents quilòmetres per acabar precipitant-te des d'un penya-segat ho trobo una manera si més no incòmoda d'acabar amb els temps difícils.  

1 comentari:

  1. I una vida naturista amb descàrregues, llargues becaines i bagasses per tot arreu?

    ResponElimina