DIÀLEG HORTOFRUTÍCOLA

Diàleg hortofrutícola Tot fent el préssec he trobat la mitja taronja  “No t’ha donat carbassa?” - m’ha preguntat mon pare per tocar-me la pera -. “Mira que això del matrimoni és com el meló: fins que no l’obres no sabràs si t’ha sortit rave”. Però jo li he contestat,  escarxofat al sofà: "Figa verda i mossa d'hostal,  palpant es maduren" Escandalitzat, exclama: “No em diguis que ja li has espolsat el presseguer!” Més eixerit que un pèsol, jo li he replicat: “Però en quin món vius?  Qualsevol diria que baixes de la figuera!” A partir d’aquest moment Com que un i altre tenim la cua de palla, hem sembrat la zitzània entre nosaltres. Ell, vermell com un tomàquet, ha saltat: “No m’ho repeteixis això, nap-buf!”. Jo l’he advertit, però:  “mira que quan m’hi poso, no deixo res per verd”. Mon pare ha sospirat, com dient:  “sí, mira: qui no té un all té una ceba!”.  Després, com que a qui no vol col, dos plats,  ha agafat el rave per les fulles:   “Amb aquella bleda?  Estic segur que fareu figa:  són faves comptades.  Ara bé: de més verdes en maduren.  Però la meva opinió és  que t’has venut per un plat de llenties”

Enrabiat, li he dit:  “N’estic tip, de tu:  sempre que si naps que si cols.  Ja és hora que sàpigues  que no remenaràs més les cireres”.  Sorprés i enrabiat pels meus pebrots, m’ha etzibat: “Doncs ara, ja t’adobaré, jo:  t’hi poses fulles, a l’herència!  I s’ha acabat el bròquil.  T’asseguro que a partir d’ara,  llauraràs dret!” I jo: “Vés a fregir espàrrecs!” I ell: “Ets un plançó bord!” I jo: “I tu un tronc eixorc!” I  ell: “albercoc, més que albercoc!” I jo: “I tu, patata!” I ell: “Pastanaga!” Ha anat d’un tel de ceba  que no ens estomaquem.  A la fi, tots dos hem oblidat  quina era la poma de la discòrdia i, tot eixint del cardassar, hem vist com d’una palla  n’hem fet un paller. Mon pare, que veu créixer l’herba,  disposat a partir peres, com qui ve de l’hort, fa: ” tu mateix, a mi m’importa un rave.  Jo me’n vaig a canviar l’aigua a les olives”.