CAPS I BARRETS

CAPS I BARRETS. EL BLOC MÉS SELECTE: EL BLOC QUE QUASI NINGÚ LLEGEIX, NOMÉS ELS HAPPY FEW (VERY, VERY FEW).

Avís: Els autors de Caps i Barrets no es fan responsables de les opinions expressades en els articles d'aquest bloc (que són les seves, però de tant en tant proferides en un estat d'intoxicació etílica).

diumenge, 13 de novembre del 2011

DEJUNIS I FESTIUS


Dejunis i festius
Anita Desai
Ed. Proa
A Dejunis i festius, Anita Densai ens endinsa en la vida d’una família índia: els pares, “lamamaielpapa”, arrelats en la tradició d'una societat que conformen, l'un i l'altre, una sola entitat. Les dues filles, l’Aruna i l’Uma, i la cosina Anamika: unes destinades a contraure matrimoni, encara que sigui sisplau per força; l’altra, a romandre a la llar feinejant sense poder accedir a l’educació o la vida social, per la mentalitat tancada dels pares. I el fill, L’Arun, inesperat, però, alhora, la gran esperança del pare, destinat a rebre una bona educació, a l’escola, primer, i en una universitat americana, més tard.  A través d’aquests i d’altres personatges (l’aya, la tia Mira-Masi, el cosí “eixelebrat“, els veïns) entrem en el petit món d’una societat fortament tradicional que es debat amb contrastos de modernitat. I de dramatisme. 
La segona part del llibre reflecteix el contrapunt entre Orient i Occident a través de la vida de l’Arun a Amèrica. Per desig “obligat” del seus pares, l’Arun ha de passar els mesos d’estiuls amb una família tòpicament americana. Les diferències culturals, de caràcter, d’educació, fan impossible la integració del noi en un nucli familiar, que viu en l’abundància i la superficialitat. Indaptat de primer en una família que no li ha ofert gaires opcions; indaptat després en una altre nucli social que no li ofereix cap valor.
Dejunis i festius ens apropa a la realitat d’una família (i d’una societat) índia i als seus contrastos entre tradició i modernitat, amb una escriptura sense floritures i agradable. Probablement, la segona part del llibre cau en alguns tòpics (no per això menys reals) i en un humor un pèl fàcil (no per això menys dramàtic). Lectura  recomanable, perquè és un relat curt (230 pàg.) que ens permet saber una mica més d’una societat llunyana i inconeguda.     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada