EL VASO DE ORO (o una cerveseria per oblidar la crisi i tastar el vici)

Si esteu agitats per la crisi i sentiu un cert desfici, no ho dubteu: fugiu i cerqueu instants i racons on pugueu assaborir algun petit vici.

Un lloc? El Vaso de Oro a la Barceloneta (al c. Balboa), un local ben estret on tiren una cervesa extraordinària: una de clara i una de més fosca, una barreja elaboren que ells mateixos barregen a la fàbrica que tenen a l’Hospitalet. El local és una barra ben llarga on l’espai no dóna per gaire; si un (o una) fa una mica de panxeta per allò de la corba (del revolt?) de la felicitat, ho tindrà pelut, a menys que trobi lloc en alguna taula als extrems del taulell. Però és que a partir de les 8 del vespre l’activitat és frenètica.

I si un (o una) no vol gastar gaire perquè amb l’apujada de l’irpf la cosa no està per romanços, pot acompanyar el líquid escumós amb unes patates braves, o unes gambetes, o un pernilet, o un “granjero”, o… Però si un (o...) decideix que ja en té prou de tot plegat, que cal oblidar la crisi i cal llançar-se al vici i, empès (o empesa, vaja) pels efluvis etílics, s’arrisca a buidar-se la butxaca (una mica més, al capdavall…), llavors haurà de demanar, sens dubte (és un consell obligat), el filet amb foie. Buffff. És que aleshores probablement arribareu al cel, veureu dues llunes (com en Murakami), assolireu un orgasme gastronòmic durant uns instants més o menys breus (i si aneu ben acompanyats, doncs encara més; esclar que això de la gastronomia és molt personal). I si encara el regueu (el filet amb foie, per descomptat) amb la cervesa negra marca de la casa…

I en acabar, deixeu que les cames un enduguin cap a la platja per pair l’escuma (de la cervesa) i feu-hi una passejadeta, sentiu el soroll de les onades i… contempleu tantes llunes com hi hagi aquella nit.