Y Z

Aplaudim aquest diamant en brut de la política catalana que és el senyor Y Z -no diguem noms, sisplau, que després ens acusaran de... això, allò...

El senyor Y Z fa unes propostes ben respectables, perquè el país (Catalunya) surti del pas: uns d'elles, ja ho sabem, és:

"La creació al Congrés de l'"espai de deliberació" per "obrir el camí" a la reforma de l'estat autonòmic per convertir-lo en estat federal". 

No la criticarem pas! Però és una proposta ben curteta... Esclar, que de la Y a la Z no hi ha gaire espai. Això de l'"espai de deliberació" i "estat federal"... Li preguntaríem: què és? Perquè els del partit del senyor Y Z (psecé, que no pesesé) han governat molts anys: a Catalunya uns quants i a l'Estat espanyol... Déu n'hi do. 

En fi,  el senyor Y Z -que estimem molt- deu ser, segur, un gran intel·lectual, home culte lletrat, que deu (deu! probablement) haver escrit un munt de llibres i assaigs sobre ciències polítiques, home de màsters -i místers...-. 

A senyor Y Z li demanem que s'ho pensi, el que diu. I li dediquem aquest pensament:

Foto DB

All that jazz

“Jazz is not just 'Well, man, this is what I feel like playing.' It's a very structured thing that comes down from a tradition and requires a lot of thought and study.” 

― Wynton Marsalis

Bateria del grup JazZTà

Post coitum, homo tristis!

"Post coitum, homo tristis.
Xiumpleries! Si pogués,
cantaria."

(W. H. Auden)

Museu Sorolla
Foto: David Bargalló

La fotografia pertany al jardí del museu Sorolla, a Madrid. Sorolla, pintor dels blancs, de la llum, de la mediterrània... La visita al museu és gairebé obligatòria.

Però a banda de la bellesa de les obres de Sorolla i de la casa museu, els autors del blog (bloc?) volem establir un vincle postcoital amb la capital. I no és que siguem partidaris de les terceres vies; ans al contrari! Som ferms defensors del TGV - mal anomenat AVE. Que té una sola via. Encara que Duran el viatge passes per LLeida. O potser no sempre!