CAPS I BARRETS

CAPS I BARRETS. EL BLOC MÉS SELECTE: EL BLOC QUE QUASI NINGÚ LLEGEIX, NOMÉS ELS HAPPY FEW (VERY, VERY FEW).

Avís: Els autors de Caps i Barrets no es fan responsables de les opinions expressades en els articles d'aquest bloc (que són les seves, però de tant en tant proferides en un estat d'intoxicació etílica).

dimarts, 10 d’abril del 2012

INTOCABLES

Setmana santa a Barcelona, ciutat atapeïda de càmeres fotogràfiques que pengen de les espatlles dels turistes frisosos de captar imatges d’aquesta ciutat –de vegades em pregunto què coi fotografien…

Per alleugerir una certa sensació de claustrofòbia que em produeix la ciutat, decideixo sàviament tancar-me en un cinema i distreure la ment. Solució: “Intouchables”, comèdia dramática francesa dirigida per Eric Toledano i Olivier Nakache i fantàsticament interpretada per François Cluzet i Omar Sy. 

Basada en una història real, els diàlegs fan riure i somriure l’espectador, davant de situacions certament dramàtiques, però també tendres; situacions i anècdotes que en la realitat, per descomptat, no deuen ser tan edulcorades com les pinta la pel·lícula. Però vaja, surts del cinema amb sensació de “bon rotllo”, que se’n diu.

Intocables. Pel·lícula amb sentit de l’humor, que fa passar uns minuts agradables i que produeix una sensació agradable i plaent.