L'AFORISME DEL DIA

El sindicat es va declarar inconvenient davant l’empresa.

LLENGUA, DIVERSITATS: RESPECTE, CONEIXEMENT, CULTURA

LAPAO O ESTUPIDESA I MALA FE

Ja està, ja l’han feta: els nois i noies “intel·ligents” i partidaris de l’Espanya més negra i fosca, engominats i endiumenjats i maquillats i emmascarats amb uns trets facials rígids i retocats i plastificats, els nois i les noies del PP i el PAR han aprovat al Parlament Aragonès la nova llei per la qual la llengua que es parla a la Franja de Ponent rebrà legalment el nom de LAPAO. La nova normativa, aprovada amb els vots d’aquests dos partits, preveu que el govern de l'Aragó pugui decidir sobre els topònims i noms oficials del territori. Poca broma.

Volem fer diverses consideracions. Una decisió com aquesta no té res a veure amb criteris filològics, ni científics, ni lingüístics, entre altres motius perquè aquesta gentussa, aquests elements del Partido Popular (d'arreu de l'estat) i del Partido Aragonés ni coneixen el que és la lingüística, ni tenen la més mínima idea del que significa la paraula ciència, ni tampoc tenen cap respecte per cap llengua. Perquè el seu coeficient mental i el seu nivell cultural és absolutament nul, perquè la seva ideologia política respon a un món tancat, pla, sense matisos, petrificat pels anys i disfressat de falsa modernitat, una visió que només admet la violència cultural. No és una llei, tampoc, fruit de la ignorància. Si fos així, encara tindrien una certa disculpa. És, clarament, una decisió política, la seva,  aquesta llei, una decisió carregada de mala fe. És un atac brut(al) i rastrer, vil, contra la llengua catalana, contra la varietat dialectal que es parla a la Franja, atac que només podem definir com un  intent més del genocidi lingüístic que estan duent a terme en diversos fronts i que ha estat i està planificat d'aquest laboratori d'idees (FAES) dirigit per troglodites desitjosos de tornar a una societat cavernària, inculta, dictatorial. Un propòsit que fa certa aquella máxima –que vam convertir en aforisme fa uns dies al bloc- que diu que “No hi ha res pitjor que l’estupidesa humana barrejada amb la mala fe”.  Estupidesa que vol dir curtedat mental. Mala fe, intenció de fer mal i de destrucció. De vegades, no calen armes químiques ni armes de destrucció massiva…

Escric aquestes línies en aquest bloc astorat en veure fins a quin punt poden arribar aquests individus, mascles i femelles extremadament perillosos. Representen un autèntic perill amb cobertura legal i institucional, política i estatal, per a qualsevol cultura, democracia i societat civilitzada en el sentit més ampli de la paraula. 

I demanem a les institucions competents d’aquest país -a l’IEC, a Òmnium Cultural, a Linguamón, entre d’altres- que s’adrecin a organismes europeus, universitats en general, Facultats de Filologia, la UE, la UNESCO, etc., per informar, reclamar i, en definitiva, denunciar aquesta bestiesa, aquesta immoralitat anticultural, aquest atac contra la llengua sense cap altre sentit que satisfer l'ego i els interessos d'una classe dirigent materialment i mentalment corrupta i embrutida per la seva misèria humana i (presumptament) "intel·lectual".

Una darrera consideració. Aquest és un article en defensa de la llengua, de la cultura, de les diversitats lingüístiques (dels dialectes, tots). No és un article polític contra cap partit, ni cap grup, que quedi clar -tot i els adjectius evidentment subjectius que l'omplen. Però sí contra aquells polítics professionals de la violència cultural, contra els rèptils llefiscosos que bavegen a la cerca del poder, siguin del partit i del color que siguin, contra els qui volen canviar sisplau per força realitats indiscutibles. Contra la manipulació. Contra la insensatesa i la ignomínia de què fan gala aquests politicastres 'lapaoeros' i depredadors linguïstics i culturals.

Com a professionals de la llengua que som, com a usuaris de la llengua catalana -i aprenents i estudiosos i curiosos i lectors i amants d’altres llengües- manifestem el nostre més profund respecte per totes les llengües i varietats lingüístiques d’aquest planeta –no només d’aquest país-, d’aquest estat si voleu, també, que desitgem que perdurin tal com són sense que la mà de la ignorància, de la incultura, les malmeti, maltracti, esgavelli i les condemni a la desaparició.

David Bargalló i Guillem Verger
de capsibarrets

ET DIC EL NOM

PETIT INTENT DE POEMA EN EL RECORD ENCARA

Rescatem de l'oblit
el difús record
que ens du el teu nom
quan sona l'acord.

Si no hi ha memòria
s'acaba la història.
I així sec a la salanca
i et dic, si puc, el nom de Blanca.

(poema en l'aniversari d'un ésser estimat nostre, que va marxar ara ja fa anys)

COL·LECCIÓ D'INSCRIPCIONS PER A LÀPIDES MORTUÒRIES (4)

Aquest és el penúltim lliurament de la nostra col·lecció d'inscripcions per a làpides mortuòries. Esperem que us hagin estat útils.  A partir d'ara donem el tema per mort,  tot i que potser n'afegim alguna més... encara que sigui postportem.

“Esteu contents que m’hagi mort? Doncs us foteu, perquè tant se me’n dóna”

“No ens coneixem?”

“Disculpeu que us rebi així: cap banc ha volgut concedir-me un crèdit per embalsamar-me”

“Vigileu a cordar-vos les sabates – i la bragueta”

“Jo no toco de peus a terra – els hi tinc”

“Visca!”

"Excuseu-me! I can't stand up! (avís: aquesta és de Grouxo Marx)

COL·LECCIÓ D'INSCRIPCIONS PER A LÀPIDES MORTUÒRIES (3)

Seguim amb la col·lecció d'inscripcions per a làpides mortuòries. 

“Si no tinc ereccions és perquè sóc educat amb les visites”

“Aquí reposa el que resta de la meva ànima – també”

“Em pendeixo post-mortem de no haver-me fet incinerar”

“’La vida és un parèntesi en el no-res’ (Vladimir Nabokov, i perdoneu la pedanteria)”

“Em sap greu ser descortès: sincerament no crec que pugui dir que us trobo a faltar”

COL·LECCIÓ D'INSCRIPCIONS PER A... (2)

COL·LECCIÓ D'INSCRIPCIONS PER A LÀPIDES MORTUÒRIES

Hem rebut una allau de correu i de propostes per afegir a la llista d'inscripcions per a làpides del futur provinents de cementiris de tot arreu, la qual cosa us agraïm ben lapidàriament. Us en proposem unes quantes més, d'inscripcions, perquè en trieu la que més us agradi -ah! bona diada de sant Jordi:

"Era tan tímid... que va morir breument".

“Et podries apartar? És que em tapes el sol – sí, ja sé que no és original, però ben mirat Diògenes era una mica cadàver.”

“Què hi fas, aquí? Fot el camp i aprofita el temps!”

“Qui deia ‘passar a millor vida’?: no et pots prendre ni una birra!”

“El meu crani és més guapo que el del mort del costat”

COL·LECCIÓ D'INSCRIPCIONS PER A... (1)

Des de Caps i Barrets volem llançar un cant a l'optimisme perquè creiem que, davant de la crisi i de la lleugeresa ètica i estètica dels temps actuals, cal tenir una visió positiva de la vida i, sobretot, cal previsió. I tant, cal preveure els esdeveniments, l'esdevenidor.

Per això hem rumiat (i ens ha costat, eh!) una col·lecció d'inscripcions per a làpides mortuòries que anirem publicant els propers dies. I és que aquestes setmanes ens sentim una mica rips. Podem (podeu) triar-ne alguna per quan... això, quan... faci sol vaja.  Heus aquí algunes d'aquestes inscripcions:

Benvinguts! Aneu passant, aneu”

“No em poseu tanta flor, que l’humus em provoca reuma”

“Porteu el gos lligat: m’estimo els meus ossos”

“M’he quedat amb la teva cara…”

“Aquí reposen uns ossos immortals”“