Dolor, ràbia, indignació
Dolor, ràbia, indignació és el que sentim
molts de nosaltres davant de la notícia de les 15 persones mortes al mar en
intentar arribar a l’estat espanyol. Ofegades, mentre la xxxxxxx de l’estat -no podem dir-ne el nom perquè ens denunciarien, segons la nova llei de SS- els
disparava bales de goma (així ha estat reconegut pel ministre de l'interior) i pots de fum per
“dissuadir-los” en el seu intent.
Quinze persones africanes assassinades, perquè cercaven una nova vida. Però Espanya, és així. Ordres
dictades pel govern d'aquest estat presumptament “democràtic”, que té com a president Mariano Rajoy; i
pel ministre de l'interior Jorge Fernández Díaz. Quinze persones violentament assetjades a la
mar sense pietat, sense humanitat. Això sí, tot sota el paraigua de la “legalitat”. La mort, unes morts com aquestes, tenen un nom. Cal escriure'l? Cal dir-lo en veu alta?
![]() |
La tomba dels somnis. I la dels immigrants ofegats.
I la Unió Europea? I les seves lleis? I els valors que forjaren la cultura europea? I l’humanisme?
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada