CAPS I BARRETS

CAPS I BARRETS. EL BLOC MÉS SELECTE: EL BLOC QUE QUASI NINGÚ LLEGEIX, NOMÉS ELS HAPPY FEW (VERY, VERY FEW).

Avís: Els autors de Caps i Barrets no es fan responsables de les opinions expressades en els articles d'aquest bloc (que són les seves, però de tant en tant proferides en un estat d'intoxicació etílica).

dilluns, 27 de febrer del 2012

L'AFORISME DEL DIA

Ningú no està lliure de culpa, però la culpa rarament es reparteix a parts iguals.

diumenge, 26 de febrer del 2012

LA GRÀCIA DEL PETIT REGNE DE TAIFA

El carrer de Verdi és, sens dubte, un dels carrerons més atractius del barri de Gràcia, a Barcelona, sobretot, es clar, pels cinemes Verdi. Sempre s'hi poden veure pel·lícules en versió original i, gairebé sempre, amb garantia de bon cine. Però a més, és un dels carrers amb més vida del barri, amb petites botigues, alguns restaurants d’aquests que podríem qualificar com a “exòtics” (libanesos o palestins que, això sí, semblen fotocòpies, perquè el menjar i la decoració i el personal són, si fa no fa, ben igualets); a més, algun quiosc, botiguetes de roba, de bijuteria, un forn…

I hi ha, també, alguna llibreria amb certa gràcia, al barri de Gràcia. Em refereixo a la llibreria Taifa. Hi podem trobar llibres especialitzats en cinema, com també les principals actualitats literàries, entre d’altres. I al fons del local (que té un cert regust d’antic), un espai prou ampli amb llibres de segona mà. Un avantatge, per a mi destacable, d'aquesta llibreria és que pots entrar-hi un diumenge a la tarda, perquè sempre és oberta; pots mirar què hi ha de nou, comprar si t’has quedat sense lectura, passar l’estona entre dissenys de portades, tot curiosejant i vagarejant una tarda d’aquests diumenges sovint ensopits.

Llbreria Taifa (entrada)
I també, en el petit regne de Taifa, destaca la figura estàtica i impertèrrita, sempre amatent als visitants, del senyor del regne. I és que, ves, un xic més de simpatia amb els badocs que s’acosten a la llibreria i que pregunten per aquell llibre o per aquell altre que fa poc que ha aparegut, no hi estaria de més.

Seria d’agrair, senyor Jordi… una certa empatia. Tampoc cal que et desfacis en somriures ni complaences ni que ofereixis un whiski als visitants del teu cau (esclar que potser no seria mala idea, tampoc). Si algun dia llegeixes aquest bloc, cosa que dubto, et suggereixo tinguis en compte la idea.

I vosaltres, els qui de tant en tant apareixeu amablement pel bloc per veure què hi fem, us proposem que us hi acosteu, pel carrer de Verdi. I, per descomptat, per la llibreria Taifa. Potser hi trobareu alguna cosa interessant!