Em sento sovint forà en aquesta ciutat on he nascut i que mai l'he creguda del tot meva. Tanmateix, alguns dels seus carrers i racons m'acullen a estones, quan m'hi perdo, per sentir-hi altres veus, gestos, mirades... altres colors, altres olors.
Ahir era un d'aquests vespres encara lluminosos quan vaig restar embadalit en una petita placeta: uns arbres, un fanal amb quatre llumetes, unes baranes i unes façanes que conserven el pas del temps, plantes, la botigueta… Es va entreobrir lleugerament la porta d'un balcó i va aparèixer tímidament la cara d'una noia -20 anys endevino-, pell fosca, ulls negres, llavis prims amb un somriure insegur, un cos sinuós, unes cintura esvelta, una sensualitat captivadora.
Uns crits distants en una llengua que desconec em desperten del meu encaterinament. Un instant i torno a la realitat. Sóc al barri de la Ribera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada