CAPS I BARRETS

CAPS I BARRETS. EL BLOC MÉS SELECTE: EL BLOC QUE QUASI NINGÚ LLEGEIX, NOMÉS ELS HAPPY FEW (VERY, VERY FEW).

Avís: Els autors de Caps i Barrets no es fan responsables de les opinions expressades en els articles d'aquest bloc (que són les seves, però de tant en tant proferides en un estat d'intoxicació etílica).

dissabte, 12 de juliol del 2014

EL SOMRIURE VERTICAL




Les persones adultes, sovint, som com els infants: necessitem punts de referència que ens facin sentir segurs de nosaltres mateixos i ens confirmin en el lloc on som, ens calem parets on estintolar-nos, afalacs a què donar-hi voltes. Sovint, tot és vanitat, vanitat necessària. Heus aquí un bon exemple.

L'altre dia li van dir. "M'agrades perquè saps riure". I ella va respondre, ignorant volgudament el comentari  "Com? Qui sap riure?" "I doncs. Poca gent. Només dos o tres persones. Tu n'ets una d'elles. I això fa que el que dius sigui més entenedor i agradable." Ai! va rumiar. Tants anys creient que era massa seriosa, perquè els qui l'envolten així li ho havien fet creure, i ara cal pensar que no és així.

Un dia, descobrim, després d'una subtil introspecció, que tenim un concepte erroni de nosaltres mateixos i ens adonem que no som la persona que crèiem ser, i que caldrà començar a esbrinar on són els nostres límits.

I el cert també és que m'encanta el seu somriure, el seu somriure horitzontal, el seu somriure vertical.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada