JOC POLÍTIC

Joc polític

Es juga de la manera següent:

Hi ha quatre menes de polítics o de partits polítics: 1) Els malvats 2) Els mesquins 3) Els estúpids 4) Els timorats

“I els honrats?”, em preguntareu. Doncs ho sento, però això no compta. No perquè no hi pugui haver polítics honrats, sinó perquè és una qualitat poc útil: el predomini dels quatre atributs esmentats (tal com estan les coses en la política avui) deixa a l’honradesa poc espai per prosperar.  S’ha de de dir, però, que llevat dels malvats, l’honradesa és una qualitat que es pot trobar mig amagada entre els altres atributs de polítics – fins i tot entre els mesquins.

Preneu els quatre atributs i gireu-los: és a dir, anomeneu-los amb qualitats positives, per exemple: 1) Els contundents 2) Els estrategs 3) Els solidaris 4) Els prudents.

Puntueu els quatre primers atributs de la manera següent: 1) -4, 2) -3, 3) -2, 4) -1. I els altres quatre atributs així: 1) 4, 2) 3, 3) 2, 4) 1.

Ara,  agafeu un amic (o enemic) vostre, o encara millor, un desconegut, i demaneu-li que qualifiqui els partits polítics o el partit del parlament del vostre país amb aquests vuit atributs.

Segons els qualificatius escollits per a cadascun, i el resultat sumat en cadascun, podreu saber, per comparació, el que l’interrogat va votar a les darreres eleccions o com pensa políticament.

Quan s’aplica a partits, al resultat s’hi arriba de manera fàcil i ràpida. Quan s’aplica a 

diputats, endevinar el resultat pot ser bastant més laboriós perquè hi poden entrar manies personals, com ara que quan un diputat parla tiri capellans (o així li sembla a qui l’observa), o que no li agrada el pentinat que porta, o que exhibeix una panxa massa prominent, etc.

De tota manera, com que en el sistema parlamentari de què gaudim els diputats solen ser titelles dels partits, recomano per  raons òbvies el criteri de partit.

Un comentari final: aquest joc no és només un entreteniment, sinó que pot servir-vos per saber de què heu de parlar amb gent que coneixeu poc o si, si sou adeptes a aquest instrument  de la convivència que és la hipocresia, com heu de parlar de segons qui o de segons què.

Hi ha, també, el perill de les decepcions: si sou partidaris de l’amistat incondicional, absteniu-vos de jugar-hi. Proposeu, en canvi, un brindis al sol.