CORRUPCIÓ LINGÜÍSTICA

CORRUPCIÓ LINGÜÍSTICA

Tornem a escriure sobre aquesta llengua nostra, maltractada i menyspreada pertot arreu. I cansa un munt treure de nou aquest tema tan suat. Però, almenys a nosaltres, els qui ens ocupem d’aquest bloc -i creiem que també a molts dels qui ens llegiu (si és que hi ha algú)- ens preocupen els equilibris constants que cal fer per mantenir la llengua catalana en un estat de supervivència digna.

Dissabte 22 de setembre Narcís Comadira publicava un article (com tots els dissabtes) al diari ARA en què parlava precisament d’aquest tema, arran dels premis nacionals que atorga el CoNCA (cal dir, per tant, que aquest fragment està extret del seu context, però s’ajusta perfectament al que pretenc expressar). Com que em vaig sentir absolutament identificat amb el que deia, em permeto reproduir-lo avui al bloc.

“[...] I mentre els polítics debaten i miren d’aglutinar les forces que el país genera, els qui ens dediquem a escriure, és a dir, a calibrar la llengua, a mantenir-la viva, a enriquir-la, hem de recordar que la llengua és la que ens constitueix, la que ens fa tal com som. Hem de recordar i cridar, si cal, que abandonar la llengua catalana a la seva sort és, per part dels polítics, el pitjor crim que podien cometre contra el país, I així com fa molts anys vaig dir que no era espanyol, que mai no me n’havia sentit, deixin que ara els digui un altra cosa: a mi, una Catalunya nou estat d’Europa que no parli en català, que no visqui en la llengua natural del país, no m’interessa en absolut. I com que vaig que la llengua catalana cada dia és més pobra i corrupta, que polítics i mitjans de comunicació catalans (estructures d’estat!) parlen un català que fa fàstic (amb alguna excepció que confirma la regla), com que veig que s’està abandonant la cura per la llengua i l’interès real per afavorir-la, els escriptors, que hem rebut el mandat d‘aquesta llengua per, si més no, intentar mantenir-la viva i digna, no podem callar davant de certs moviments que sembla que no tenen com a prioritària la protecció d’aquesta llengua”. (Narcís Comadira)