CAPS I BARRETS

CAPS I BARRETS. EL BLOC MÉS SELECTE: EL BLOC QUE QUASI NINGÚ LLEGEIX, NOMÉS ELS HAPPY FEW (VERY, VERY FEW).

Avís: Els autors de Caps i Barrets no es fan responsables de les opinions expressades en els articles d'aquest bloc (que són les seves, però de tant en tant proferides en un estat d'intoxicació etílica).

diumenge, 18 de març del 2012

UNA DRECERA A LA DECEPCIÓ

Teresa Solana Drecera al Paradís (2007) Edicions 62
Una drecera a la decepció

Els primers capítols d’aquesta novel·la de lladres i serenos prometen: la presentació dels personatges, la recreació de la seva circumstància, i el plantejament del nus del crim estan ben resolts.

La trama, però, trontolla a mida que avança: els indicis i els “raonaments” dels investigadors, especialment, són poc consistents o inversemblants, i hi ha un excés d’intervenció de l’atzar en la resolució del cas. Entre altres, un miraclet sense importància com que a la víctima se li espatlla el rellotge i assenyala l’hora exacta del crim (com se sap, que no se li havia espatllat abans?).

Dels moments  presumptament còmics només se’n salva l’estada del principal sospitós a la Model i, per la resta, consisteix sobretot a rebregar quatre tòpics suats sobre el que els nostres progressistes anomenen la Catalunya profunda. Ja se sap: surten barats quan es tracta de fer conyeta. I, pel que puguin dir, sempre es pot agitar el cadàver de Miquel Llor, mort i enterrat ja fa una pila d’anys…

Però vaja, potser aquest comentarista és injust: algú va dir alguna vegada que un bon lector és un bon còmplice. Mai tan ben dit com en el cas d’una novel·la negra. Com aquesta, per exemple. Per cert, a l’autora li han donat un important premi del gènere. Que li faci profit.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada