Tot això està molt bé. La llàstima
són alguns bonys i esquerdes que dificulten l’encaix de les dues peces. I que
no són precisament episòdics, sinó que arrenquen del fundador de la branca
espanyola de la dinastia. FelipV, com sabeu, va implantar la uniformització
castellana a ultrança de lleis i llengües, el kilòmetre zero en tot i per a
tot: físic, mental i administratiu, la persecució sistemàtica del català i va
inaugurar l’espoli fiscal.
(Guillem V.A. és escriptor, coautor de Capsa de Borbons; redactor i enciclopedista; fundador d'aquest bloc. Lector crític i constant. Caminant i amic infatigable.)
Això i més, ho va imposar després d’una guerra que
en molts casos no es va limitar a la victòria militar, sinó que sovint va ser
d’extermini i destrucció sistemàtica i deliberada dels vençuts, tot plegat per
a eliminar de soca-rel unes institucions, uns costums, un govern i, en
definitiva, aixecar un país de Nova Planta sobre les runes de l’antic. Molts
anys després, Alfons XIII, descendent i hereu de Felip Vè, encara lloava
públicament a Barcelona, ciutat arrasada durant la guerra de Successió, els
benifets del seu avantpassat envers els catalans...
Aquesta és una trajectòria que
imprimeix caràcter, fins al punt que l’imaginari polític espanyol actual en tot
el seu espectre, fins i tot el més abrandadament republicà, és borbònic en una
mesura o altra. De tota manera, a manca de llevataques – el passat tolera
difícilment les operacions de neteja – sempre podem optar pels cosmètics. I
així passa que, davant de l’anticatalanisme profund de molts republicans
espanyols de dreta o d’esquerra, per pragmatisme, des de Cambó molts catalans
han volgut veure en el Borbó un aliat, si més no de circumstàncies. En temps
més recents, fins i tot és una opció que tenen en compte alguns
independentistes, encara que de tant en tant els toca sentir dels reials llavis
frases dignes d’un record immarcesible com ara “nunca fue el castellano lengua
de imposición”.
(Guillem V.A. és escriptor, coautor de Capsa de Borbons; redactor i enciclopedista; fundador d'aquest bloc. Lector crític i constant. Caminant i amic infatigable.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada