CAPS I BARRETS

CAPS I BARRETS. EL BLOC MÉS SELECTE: EL BLOC QUE QUASI NINGÚ LLEGEIX, NOMÉS ELS HAPPY FEW (VERY, VERY FEW).

Avís: Els autors de Caps i Barrets no es fan responsables de les opinions expressades en els articles d'aquest bloc (que són les seves, però de tant en tant proferides en un estat d'intoxicació etílica).

dimarts, 6 de març del 2012

PRESENTACIÓ DE CAPSA DE BORBONS A ÒMNIUM CULTURAL (29 de febrer de 2012) II part


Tot això està molt bé. La llàstima són alguns bonys i esquerdes que dificulten l’encaix de les dues peces. I que no són precisament episòdics, sinó que arrenquen del fundador de la branca espanyola de la dinastia. FelipV, com sabeu, va implantar la uniformització castellana a ultrança de lleis i llengües, el kilòmetre zero en tot i per a tot: físic, mental i administratiu, la persecució sistemàtica del català i va inaugurar l’espoli fiscal. 


Això i més, ho va imposar després d’una guerra que en molts casos no es va limitar a la victòria militar, sinó que sovint va ser d’extermini i destrucció sistemàtica i deliberada dels vençuts, tot plegat per a eliminar de soca-rel unes institucions, uns costums, un govern i, en definitiva, aixecar un país de Nova Planta sobre les runes de l’antic. Molts anys després, Alfons XIII, descendent i hereu de Felip Vè, encara lloava públicament a Barcelona, ciutat arrasada durant la guerra de Successió, els benifets del seu avantpassat envers els catalans...

Aquesta és una trajectòria que imprimeix caràcter, fins al punt que l’imaginari polític espanyol actual en tot el seu espectre, fins i tot el més abrandadament republicà, és borbònic en una mesura o altra. De tota manera, a manca de llevataques – el passat tolera difícilment les operacions de neteja – sempre podem optar pels cosmètics. I així passa que, davant de l’anticatalanisme profund de molts republicans espanyols de dreta o d’esquerra, per pragmatisme, des de Cambó molts catalans han volgut veure en el Borbó un aliat, si més no de circumstàncies. En temps més recents, fins i tot és una opció que tenen en compte alguns independentistes, encara que de tant en tant els toca sentir dels reials llavis frases dignes d’un record immarcesible com ara “nunca fue el castellano lengua de imposición”. 



(Guillem V.A. és escriptor, coautor de Capsa de Borbons; redactor i enciclopedista; fundador d'aquest bloc. Lector crític i constant. Caminant i amic infatigable.)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada