Prenem la carretera que va des de Viladrau cap a Sant Marçal. A la dreta trobem la pista del coll de Bordoriols que puja al Matagalls (1.697 m). El camí, força ben indicat, va pujant suament. Com que som a mitjan novembre, sembla que caminem per sobre d’una estora de fullam. És un paisatge tardorenc, envoltat per una boirina, que a poc a poc es va esclarint. No es pot dir que la vista sigui res de l’altre món, perquè fins que no ets ben amunt no s'albera cap panorama. L’atmosfera, grisa; la llum, pàl·lida, el temps, fresc; al davant nostre, el verd fosc de la fulla caiguda, el marró dels faigs. Tot plegat, una quietud melencòlica que al silenci. Mentre caminem per la fageda, la conversa entre nosaltres flueix com sempre, d’un lloc a l’altre; i les paraules van caient: a voltes, com les notes d'un concert a dues mans. Sortim del bosc, creuem l’esplanada i al cap de poc distingim el pic. Uns metres més i arribem a la creu del Matagalls, des d’on, ara sí, contemplem una vista magnífica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada