Ai, Carme! Des d’aquest petit racó vull transmetre’t molts ànims, perquè la tristor de la teva expressió em fa patir. Has de pensar que la teva ha estat una derrota digna. I una sorpresa: ningú la veia
venir, dona.
Em sap greu, veure aquesta carona teva tan bufona. I tan moixa des de fa ja uns quants mesos. Se’t veu pansida,
deixondida; a la teva mirada li falta l’espurneig d’altres èpoques. La comissura
dels teus llavis tendeix a lliscar cap avall i pren un rictus de disgust, com si
estiguessis emprenyada, potser amb la vida, o amb el Rubi, o amb algun capità
general. Eps! Això sí, el que és d’agrair és que no t’hagis posat botox -com d'altres. Mira, fa setmanes, a la conferencia de premsa, per allò de les primàries,
la teva cara era un poema, un funeral. A mi em fa certa recança,
darrerament, veure’t a la tele o a la ràdio. Sembla ben bé que hagis d’esclatar en plors.
Els teus ulls (molt bonics, per cert) semblen un mar de llàgrimes plens de
vaixells de guerra fent maniobres. Jo crec que això d’haver estat ministra de
Defensa no va gaire per a tu: enviar tancs, pistoletes, bombetes, a països
llunyans, gaire agradable no ho deu ser, oi? I viatjar cap aquí i cap allà, a
l’altra banda del món.
Però en aquesta campanya ho has fet de
meravella. Allò dels vídeos va ser idea teva? Mira que has estat francament positiva,
plena d’idees innovadores, avantguardistes, atrevides. Ets el socialisme del
futur! La futura Putin de l'Estat, d'aquí a 25 anys. De debò et creus tot el has dit? Admirable! Però, aquest caire plorós... Així no es poden guanyar unes eleccions, dona. Mira el Duran com
somriu! I el Jorge!
Sàpigues que la nit electoral, en veure
l’esfondrament del teu equip, els membres de Caps i Barrets (redactors,
fotògrafs, editors, lectors, programadors…) vam fer un gest únic en honor teu:
ens vam treure el barret! No m’agrada donar consells, però
et suggeriria que ara et prenguessis unes vacances, llaaaargues, lluny d’aquí, per
desconectar del Jose, de l'Elena, de l’Iceta. Vés a un lloc tranquil, com ara
Egipte, a veure pirámides. I no estiguis trista, dona, que ara deuràs cobrar
uns 110.000 € per haver estat ministra i per l’acomiadament i tot això.
Ai, Carme, com m’agradaria poder-te dir allò de “Carmeta,
Carmeta, quan et veig el cor em peta".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada