les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l'estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna."
(Gabriel Ferrater)
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada