Que lentes
les fulles roges de les veus,
que incertes
quan vénen a colgar-nos.
Adormides,
les fulles dels meus besos
van colgant
els recers del teu cos, i
mentre oblides
les fulles altes de l'estiu,
els dies
oberts i sense besos, ben al
fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig
de la lluna.
Gabriel Ferrater
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada