CAPS I BARRETS

CAPS I BARRETS. EL BLOC MÉS SELECTE: EL BLOC QUE QUASI NINGÚ LLEGEIX, NOMÉS ELS HAPPY FEW (VERY, VERY FEW).

Avís: Els autors de Caps i Barrets no es fan responsables de les opinions expressades en els articles d'aquest bloc (que són les seves, però de tant en tant proferides en un estat d'intoxicació etílica).

dijous, 1 de desembre del 2011

J.A. DURAN I LLEIDA: PEIX AL COVE O PEIX AL FORN?


Senyor J.A. Duran i Lleida, aquestes eleccions heu fet una campanya molt austera i heu obtingut uns resultats excel·lents per a CIU (sense la CIA), cosa que demostra que qui retalla bé, victòria obté.  Ens podríeu explicar què fareu, ara, a las Cortes? Hi anàveu amb el pacte fiscal per bandera. Però amb la majoria absolutista del PP, més aviat haureu d’anar al fiscal (general de l’estat) per pactar si us deixarà anar a fer un cafè. Ara ens traieu la pastanaga de la consulta: bon recurs, sí senyor. Però, rellamps! Si no ens deixaran fer consultes, ni anar a la consulta del metge, Duran! Els populars, amb els socialistes i la Rosa 10, s’aniran a queixar al constitucional i… ja hi serem. Una altra vegada amb la consti. 
Com que sóc una mica malpensat (una miqueta, només, eh), m'equivoco si us dic que no us preocupa gaire aquest panorama tan poc engrescador? Vós i els de CIU (i la CIA, ara sí) sempre us heu trobat més alegres entre els populars que amb els socialistes. I com vós, aquests del PP també són de passar el rosari... Endevino que no n'obtindrem res -ni fons de competitivitat, ni fons social, si de cas una foto d’Alfons XII-, però que vós acabareu aprovant gran part de les reformes de Rajoy. És que senyor Duran, teniu el do de dir allò que bona part de la població d’aquest (intent de) país vol sentir i ho dieu amb contundència i amb una eloqüència admirables. El do de fer després una altra cosa, sutilment, perquè no es pugui dir que no heu fet allò que dèieu que volíeu fer. Capteu, oi?  Ensumo que votareu moltes de les propostes econòmiques i socials que el Rajoy i la Soraya ens tenen preparades. I que després sortireu amb allò de la responsabilitat d’estat i l’interès de país (quin país?) ben convençut. Entre bastidors (entre passadissos, vaja, i als lavabos del Congrès) es deuen consensuar amigablement acords secrets. Diuen que els presidents dels grans equips de futbol també ho fan, això, a la mitja part, quan s’amaguen per fer un còctel amb xampany francès, caviar i gambes de Palamós.   Us hem de reconèixer que no teniu ni un pèl de ximple i que això del peix al cove, fins ara, us ho heu manegat molt bé. Ara la cosa ha canviat i us esperen llargues sessions en què no podreu decidir res. Rien de rien, mon ami. Serà dur, ja us ho va dir el Mariano. 
Per això, nosaltres voldríem fer-vos un suggeriment. Apropeu-vos als d’Amaiur, el PNB, Compromís, Esquerra (el Tardà és bon tio, home, un pèl brusc potser), o sigui, als nacionalistes "esbiaixats" (eps! que la Rosa 10 és ultranacionalista, però aquesta que s'ho faci soleta), mireu de fer-vos una mica amics, i quan sortireu del Congrès (farts, avorrits i afamats) aneu de tapes al Kulto al Plato o al Café Galdós. I, Duran, oblideu-vos del peix al cove. Aneu a prendre un bon peix al forn! O un bacallà al pil-pil! Regat amb un tinto Pesquera, criança 2009, DO Ribera del Duero. I la feu petar: sobre la vida, el Barça, la Real… Us ho passareu millor, fareu pinya i segur que aquests quatre anys us resultaran més lleugerets.
Senyor J.A. Duran i Lleida, que els déus de la providència us acompanyin! Amb il·lusió!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada