
Com que sóc una mica malpensat (una miqueta, només, eh), m'equivoco si us dic que no us
preocupa gaire aquest panorama tan poc engrescador? Vós i els de CIU (i la
CIA, ara sí) sempre us heu trobat més alegres entre els populars que amb els
socialistes. I com vós, aquests del PP també són de passar el rosari... Endevino
que no n'obtindrem res -ni fons de competitivitat, ni fons social, si de cas
una foto d’Alfons XII-, però que vós acabareu aprovant gran part de les reformes de Rajoy. És que senyor Duran, teniu el do de dir allò que bona
part de la població d’aquest (intent de) país vol sentir i ho dieu amb contundència i amb una
eloqüència admirables. El do de fer després una altra cosa, sutilment, perquè no es
pugui dir que no heu fet allò que dèieu que volíeu fer. Capteu, oi? Ensumo que votareu moltes de les propostes econòmiques i socials que el Rajoy i la Soraya ens tenen preparades. I que després
sortireu amb allò de la responsabilitat d’estat i l’interès de país (quin
país?) ben convençut. Entre bastidors (entre passadissos, vaja, i als
lavabos del Congrès) es deuen consensuar amigablement acords secrets. Diuen que els
presidents dels grans equips de futbol també ho fan, això, a la mitja part, quan
s’amaguen per fer un còctel amb xampany francès, caviar i gambes de Palamós. Us hem de reconèixer que no
teniu ni un pèl de ximple i que això del peix al cove, fins ara, us ho heu manegat molt bé. Ara la cosa ha canviat i us esperen llargues sessions en què no podreu decidir res. Rien de rien, mon ami. Serà dur, ja us
ho va dir el Mariano.

Senyor J.A. Duran i Lleida, que els déus de la providència
us acompanyin! Amb il·lusió!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada