Avui, però, volem retre un sincer i commogut homenatge a una nova (di)putada a Las Cortes, a
una flor (encara que no faci jardí): per la seva persistència, perseverància,
bona fe; i per la seva fermesa a l’hora de defensar les seves idees. Una dona íntegra, integrista, enèrgica, inexorable,
incommesurable, humil (és com la Ronaldo del futbol), dolça, serena, depressora i
repressora i compressora i comprensiva, afamada de justicia social i nacional,
assedegada d’igualtat taurina -i una gran defensora de les vaques
espanyoles! És dolça, tendra, ardent, destrempant,
abassegadora, captivadora, convincent com les manilles d’una mossa. És… sensual…
Mireu-vos-la bé quan apareix amb el botonet superior de la camisa descordat.
Oooooh!
Segur
que ja haureu endevinat qui és, esclar. Ens referim a la Rosa Díez (10). Una flor
que frisa per la igualtat de totes les flors. On s’ha vist que una rosa no
vulgui sobresortir entre les flors del seu roserar? La Rosa 10, no. Ella vol
que tots els nascuts a l’Estat espanyol, a la Unió Europea, a l’Orient Mitjà, a
l’Àfrica, a Mongòlia, al Kuzbekistan, arreu
de tot arreu, siguin tots (i totes) clavadets: en alçada, en atributs sexuals,
en el color dels cabells, en el diàmetre del melic… I que tothom parli la
mateixa llengua, esclar. Davant de
l’ONU, vol deixar ben clar que s’ha acabat això de Hello Obama. Amb un Hola Oh, Vamos,
ja ens en sortim prou bé. La Rosa 10 és una autèntica bèstia política, que se’n
diu. Llàstima que ha nascut fora de temps, la Rosa 10. Hauria d’haver
estat diputada de las cortes de Càdiz
el 1810!Jo, si trobés una rossa 10, me l’enduria a casa i la posaria en un gerro. I la regaria cada dia. I de mica en mica la desfullaria i amb els seus pètals ompliria els meus dies de reflexió d’abans de les eleccions. Jo, si algún dia ensopego amb una rossa 10…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada