JORGE FERNÁNDEZ DÍAZ: ORA PRO NOBIS

El senyor Jorge Fernández Díaz va néixer a Valladolid, va venir a Barcelona als tres anyets, no treballa a Catalunya i s’ha presentat com a candidat pel PP, a Barcelona. Tot i que no ha  obtingut tants diputats com va tenir el Piqué, està ben content i joliu. El Jorge fa anys que treballa al PP, a l’ombra, fent un paper més aviat discret, secundari podríem dir (tot i que això sempre és relatiu). Ara, gairebé segur que li arribarà la recompensa amb algún càrrec: alguna secretaria d’estat, potser algun ministeri.  A mi, el Jorge, no em cau malament: sembla discret (i la discrecció és una qualitat que admiro), un home de pau (en canvi, l’Alberto sembla un xèrif a punt de carregar-se tots els dolents de la pel·lícula: romanesos, paquistanesos…). El Jorge, a més, trobo que fa cara de bona persona (i d'un ensopiment capaç de fer plorar un peix).

El senyor Jorge F.D. és un home de fe. L’any 2002 declarava a El Periódico, referint-se a l’Opus Dei, que “l’espiritualitat de l’Opus m’és molt propera i m’identifico molt amb ella”.  També hi deia que “ser nacionalista no és cap pecat. Pot ser-ho (pecat), ser nacionalista totalitari o idolàtric” (buf!).  I hi afegia que la Constitució “defineix l’estat com a neutral religiosament no laic. La laicitat és bona, però el laicisme és una religió intolerant que impedeix exterioritzar les creences·”. Cert, cert, jo no ho entenc gaire, però, si ell ho diu….

El senyor JFD és un home d'esperança. Ara, el 2011, diu que el seu partit posarà ”una estora vermella als emprenedors i les pimes” -això de l’estora costarà diners, dic jo- i que “vol ser el partit dels autònoms”. El dia de les eleccions també va declarar que “els autònoms” (i els emprenedors i bla bla) són el centre de la reforma del mercat de treball”, bla bla.  Ah, sí? Ves per on. Que bé!  És que jo sóc un d’aquests autònoms desgraciadets que paguen 275 € al mes, tant si tenen feina com si no. I si me’n vaig a l’atur i em trenco una cama per quatre costats i demano una baixa, només cobraré per fer el talladet i prou. Però si el Jorge i els engominats del PP arreglen aquest tema, a les properes eleccions em comprometo solemnement a votar-los. Jo i tota la meva familia.  I sóc persona de paraula, jo –en fi, més o menys, vajat desitja molts sort. Et tenen cert apreci. Fins i tot hi de universitat; no censureu la revista Interviiu!

El senyor JFD és un home de caritat. Per això, jo, els faig una pregària, a vostè i als seus companys: No prohibeixin la venda de condons a les farmàcies i no obliguin a dur uniforme els nois i noies a la universitat, que n'hi ha que són molt interessants, home. Deixin que la Shakira i el Gerard es petonegin a l'escenari        -potser és voluntat del cel! I no ens prohibeixin la immersió a les illes Medes, sisplau. Ni tampoc reformin el Polònia, els ho preguem, senyor. No eliminin la DO dels vins del Penedès, els ho demanem. I que ni se'ls  acudeixi tocar-nos el Guardiola! No ens facin llegir cada nit l’Escrivà de Balaguer, au, no siguin així. I redueixin d'una vegada la quota als autònoms, llamps de llamps! 
Senyor Jorge Fernández Díaz: Ora pro nobis!

NOTA: l’equip de redacció de Caps i Barrets li desitja molta sort. Li tenen simpatia. Fins i tot tenim per aquí un romanès que li diu: “Jorge, nona nota”: que vol dir “Jorge, bona nit” -és que encara no té el nivell C. Potser com vostè...