Us invitem que llegiu Sense
invitació (ed. Proa), petit llibre de poemes del periodista i escriptos Vicenç Villatoro,
absolutament recomanable. Poemes curts, versos gens complexos. No cal ser un
gran lector, ni tan sols un gran amant, de poesia. Són mots sobre temes
diversos i petites reflexions sobre el pas dels anys, sobre persones, sobre
llocs, sobre el món, per a tots els lectors. Al rerefons, el batec constant per la vida i la incertesa del futur. Sense invitació: en reproduïm uns versos.
Al final som aquí
només per veure món
i es tracta tan sols d’acumular
imatges de la bellesa de les coses
-com els cromos d’un àlbum-
sense cap altre argument.
Ens pensàvem
que la vida seria una novel·la
i és només un documental de geografia.
Al final som aquí
només per veure món
i es tracta tan sols d’acumular
imatges de la bellesa de les coses
-com els cromos d’un àlbum-
sense cap altre argument.
Ens pensàvem
que la vida seria una novel·la
i és només un documental de geografia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada