Sortim de
l’hostalet on ens hostatgem i ens dirigim cap a Arnarstapi, un llogarret de
pescadors situat en un extrem de la
península d’Snæfellsnes, a l’sud-oest d’Islàndia. Cal fer uns 100 km per una carretera
estreta, un paisatge amb muntanyetes de lava, amb algunes cases aïllades
–segones residències molt probablement- que afegeixen un toc més de color. En
un punt del camí, ens hi aturem perquè hi veiem sobrevolar un munt de xàtracs
àrtics, uns ocells blancs, amb la part superior del cap de color negre, que ja
hem observat en alguna altra part de la costa d’Islàndia.
Actualment, Arnarstapi és un port petit on
amarren barquetes de pescadors i de lleure, amb algunes casetes i un punt
d’informació on també pots fer un cafè, que també és una botiguetes curiosa. A
més, és un punt de destinació per als turistes a l’estiu. Hi ha també un camí,
una antic pas per als cavalls, entre terra de lava, al llarg de línia de la
costa, que arriba fins a Hellnar, un altre llogarret a uns 2 km d’Arnarstapi. La
passejada dura una hora, si fa no fa. Aquest dia, el vent bufa de valent, una
ventada que alenteix el pas, amb molta força. Cal anar ben tapat. Al llarg de
la costa hi ha unes formacions rocoses i uns penya-segats únics. De fet,
aquesta zona és una reserva. Una mica abans d’arribar a Hellnar, gairebé tocant
a la platja, arrecerats del vent, ens aturem en una mena de baret a fer un
beure. I a contemplar les onades, sota
aquesta atmosfera nítida, les aus marines, el blau clar del cel, el blau fosc
de les onades, colors variats, sota la llum del sol. Un espectacle natural que
omple els nostres sentits.
Actualment, Arnarstapi és un port petit on
amarren barquetes de pescadors i de lleure, amb algunes casetes i un punt
d’informació on també pots fer un cafè, que també és una botiguetes curiosa. A
més, és un punt de destinació per als turistes a l’estiu. Hi ha també un camí,
una antic pas per als cavalls, entre terra de lava, al llarg de línia de la
costa, que arriba fins a Hellnar, un altre llogarret a uns 2 km d’Arnarstapi. La
passejada dura una hora, si fa no fa. Aquest dia, el vent bufa de valent, una
ventada que alenteix el pas, amb molta força. Cal anar ben tapat. Al llarg de
la costa hi ha unes formacions rocoses i uns penya-segats únics. De fet,
aquesta zona és una reserva. Una mica abans d’arribar a Hellnar, gairebé tocant
a la platja, arrecerats del vent, ens aturem en una mena de baret a fer un
beure. I a contemplar les onades, sota
aquesta atmosfera nítida, les aus marines, el blau clar del cel, el blau fosc
de les onades, colors variats, sota la llum del sol. Un espectacle natural que
omple els nostres sentits. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada